El músic, poeta i cantant David Vidal (Menorca, 1974) publica el seu primer disc
Argila (Blau) l’any 2001, tot encetant la
Trilogia de la fuga i
l’estigma, que continua amb
Estalactites
(Blau/Discmedi 2003) i
Aire en Zel (Blau/Discmedi 2005), un grapat de cançons que
es mouen entre la reflexió i l’erotisme, la tendresa i
l’inconformisme, la passió i la solitud.
Presenta aquests treballs, a mesura que els publica, a
nombroses poblacions de les Illes Balears, passant per auditoris
com el de Sa Màniga, Palmanova o Sa Nostra (Mallorca) i per
llocs tan emblemàtics com el Parc de la Mar de Palma en la XX
ed. de les Cançons de la Mediterrània (Mallorca), les Pedreres
de Líthica de Ciutadella, el Teatre Principal o el Claustre de
Sant Francesc de Maó (Menorca). La seva poètica lúcida i sensual
també arriba a diversos escenaris de Barcelona (Espai Escènic
Tísner, Sala Bikini, La Sedeta, The Quiet Man, Espai
Mallorca...) i l’any 2007 és seleccionat per l’AIE i surt de
gira cap a Madrid, Aragó i Galícia.
Participa en certàmens tant d’àmbit local com nacional (1r
premi en la IX ed. Èxit de Catalunya Ràdio, i actua també a
l’Auditori de Ceutí en les “Cántigas de Mayo” a Múrcia). Les
seves cançons apareixen en set discos col·lectius.
El 2009 publica el
seu quart disc Ferida i
conjur (Autoeditat) que presenta
a llocs com la Sala Monasterio (Barcelona), el Pati de Sa Lluna
d’Alaior (Menorca) i al Théâtre Molière (Brussel.les), concert
organitzat per l’Institut Ramon Llull.


